Caputxeta Verdeta també vivia a una casa.
Caputxeta Verdeta també vivia amb la seua mare.
I sí, Caputxeta Verdeta també havia d'anar a visitar a la seua iaia.
Així, quan va tindre preparat el sopar de la seua avia va emprendre el camí més curt, sí, eixe camí que creua el bosc.
Ja sé que no et sorprendrà, però a Caputxeta Verdeta també li va perseguir un llop.
-On vas Caputxeta? -Li digué amb una veu que li ficà els pèls de punta.
-A casa de la meua iaia, Llop.
-Què portes a la cistella Caputxeta?
-El sopar de la meua iaia.
-I per què passes per aquest bosc?
-Perquè tinc presa.
-I si et demanara el sopar? O si et pegara un mos?
Llavors, Caputxeta va engolir saliva i va contestar amb molta seguretat:
-T'estaries equivocant.
I es va fer el silenci. De fet, el llop va fer un pas enrere.
-Com? -Va preguntar davant de l'atreviment de la menuda.
-Sí. Si em molestes o m'ataques la gent sabrà que els llops del bosc són perillosos i vindran a per tu. Creu-me, si em toques un pèl, si em furtes la cistella... Serà la major errada de la teua vida. Per contra, si m'acompanyes cada dia en el meu viatge, et portaré alguna cosa per menjar i ens farem amics.
-I què guanyes tu? -preguntà el llop sorprès.
-Que no tindré por d'anar pel bosc per si un animal m'ataca. Qui s'atreviria a atacar-me amb tu al meu costat?
El llop va somriure, es va rebolcar per terra i va dir:
-Ànim Caputxeta, que el camí no és tan curt.
I així és com Caputxeta Verdeta i el llop es van fer amics i no van necessitar cap llenyater, ni cap caçador. No va caldre menjar-se a la iaia, ni va caldre matar al llop. Per això, el llop espera cada dia a la Caputxeta i la Caputxeta espera al llop, per cuidar-se mútuament.
No us podeu ni imaginar quines converses tan interessants continuen tenint.
Si les poguéreu sentir, no podríeu parar de riure.
