De fet, quan els seus companys es van assabentar, i això que el mestre no ho va dir, es van burlar d'ell i aplegaren a ficar-li de malnom, el "xiquet suspens".
En veritat, podrieu pensar que els seus companys eren ben sabuts i per això es creien amb el poder d'anomenar-lo així, però de fet, alguns d'ells també tenien més d'una carabassa.
I sent així, per què feien guasa?
Ja sabeu, sempre hi ha qui es dedica a preocupar-se més dels altres que d'un mateix. És lamentable, però és així. Encara que això ni ajude a ningú, ni solucione res.
Què penseu que va fer aquest xiquet?
Bé, a banda de queixar-se pel mal que li havien fet aquells xiquets sense educació.
Rendir-se?
Doncs no. Si s'haguera rendit, mai haguera sigut el protagonista d'un dels meus contes.
Des d'aquell día, Josep, va començar a esforçar-se i treballar i van vindre millors resultats. No podia ser més fàcil, si amb el que sabia havia aplegat a 4t de primaria amb comoditat, era perque sí tenia la capacitat de fer-ho.
El millor de tot va ser el seu somriure, eixe que cada dia era més gran, encara que de tant en tant tinguera alguna dificultat. I el seu secret, va ser el treball i és que els ànims de casa, del mestre i dels companys sempre han sigut de la millor gasolina.
I hui, aquest xiquet estarà a classe i anotarà les explicacions del mestre sobre com estudiar i farà el seu esquema:
"Per a ser un bon estudiant cal ser organitzat: amb els materials, deixant les coses al seu lloc; amb l'horari, fent una plantilla per saber que fer a cada moment i amb l'agenda; tindre un lloc amb llum i calma per poder estudiar..." I esperarà, amb la impaciència d'eixe nervi seu, que comencen els exercicis de relaxació que tant li agraden...
I com acaba aquesta història?
La veritat és que encara no ha acabat, però si de veritat continua així, estem tots segurs de que tindrà un bon final.
No et rendisques mai. Rendir-se és una d'eixes coses que sí cal prohibir als nostres alumnes.
Fran García
Orpesa, 2016
No hay comentarios:
Publicar un comentario